Sílvia Torras i Crexells

Jo maig 2016 web

(Barcelona, 1965), Terapeuta Gestalt.

  • Formada en Teràpia Gestalt. (Escola Gestalt Barcelona)
  • Col·laboradora de l’Escola Gestalt Barcelona com a Co-tutora de la promoció 2014-2017 de Formació en Teràpia Gestalt.
  • Formada en tècniques Gestàltiques aplicades a la Infància, dirigit per Loretta Cornejo i l’equip d’UmayQuipa
  • Formada en Protoanàlisi i Psicologia del caràcter en el programa SAT de la Fundació Claudio Naranjo.
  • Postgraus amb Jaume Cardona (Gestalt Barcelona):
    • Somnis
    • Clínica Gestàltica :
      • Angoixa, Ansietat, Mecanismes de Defensa, Complex d’Edip,…
    • Postgrau amb: Luis Santiago Almazán (Centro Kine)
      • La Relación de Pareja: elección, conflicto e intervención
    • Coodirectora de “L’ Espai L’Arbre de la Vida. Salut i Educació Integral

La meva vida professional, abans de girar en torn a l’àmbit terapèutic, va girar i encara gira en torn de l’àmbit social i sobretot en l’educatiu. Soc diplomada en Treball Social i també soc Educadora Social.

La meva vida és com una onada que va i be dels boscos a la gran urbs. Per mi és molt important cuidar de la mare terra, encara que aquesta estigui recoberta de ciment, i a ella agraeixo que aquest any m’hagi obsequiat amb tomateres nascudes gràcies al vent o  al vol d’un ocell.

La meva vida és com l’aire que ara és vent, ara és huracà. Per molt que vulgui viure a recer dels esdeveniments socials que m’envolten, sempre hi acabo “caient de quatre potes”. En diferents moments de la meva vida he participat en moviments veïnals al barri del Raval, on hi visc actualment, temps enrere vaig ensumar la Plataforma Ciutadans pel Canvi… recordeu l’Europa de les Nacions? He treballat a CCOO i després de seguir des de la distància a Escons Insubmisos i després Escons en Blanc on decideixo, un dia, donar la cara.

Hi ha un proverbi Hindú que diu “ No hi ha cap arbre que el vent no hagi sacsejat”. I la meva vida s’ha enclenxinat en el moment que vaig començar a practicar la meditació i a treballar els meus somnis.

Arrel d’una profunda crisi vaig decidir fer teràpia com a alternativa a no haver d’ensopegar sempre amb la mateix pedra. La pedra encara hi és, lo bo del cas és que ara  la veig abans d’ensopegar-hi! De cop i volta la crisi es va convertir en una gran oportunitat. L’oportunitat de fer les paus amb els altres, en especial amb el pare, la mare i tot el llegat dels meus avantpassats … en fi, amb mi mateixa.

Començant el camí, vaig ensopegar amb la meva primera terapeuta, de formació gestàltica, que em va obrir la via cap al creixement personal, el SAT, la Meditació i la Formació Gestalt. Retrobant-me amb la meva espiritualitat, la vida em va presentar a qui va ser el meu segon terapeuta, de formació transpersonal i qui em va ensenyar el camí cap a la tradició del Budisme Shambala, practicant la meditació Shamatha. Finalment, –és un dir -, prenent consciència de la importància que tenen els somnis, tan presents en la meva vida, vaig fer camí amb el meu tercer terapeuta d’orientació gestàltica i format també, entre d’altres, en psicodinàmica junguiana. Com és la vida que poc abans de la mor del pare em retrobo amb el que va ser i serà el company de la meva vida i poc després el meu tercer terapeuta em dona l’alta. SINCRONITZACIONS.

Desde fa poc puc combinar la meva vida entre la gran ciutat i la muntanya del Montseny. Soc afortunada.

Anuncis

SALUT I EDUCACIÓ INTEGRAL

%d bloggers like this: